Quadern de Camp

Ahir a la tarda va caure una modesta pedregada que va pintar de blanc, encara que només per uns moments, el terme de Campins. De fet, no va ser una pedregada autèntica, sinó que va ser més una nevada de glops de neu glassada. Pel que sí va servir és per abaixar la temperatura que, per fí, va semblar-se a la que jo recordava de quan era adolescent....ara que hi penso, d'això ja en fa un bon grapat d'anys.

Aquestos dies podem veure per arreu aquesta petita planta que es pot trobar a molts llocs del nostre terme, sobretot a la vora dels camins, erms i prats. El seu nom científic és Muscari racemosum i el seu nom vulgar ha estat en gran manera influenciat per l'època de l'any en que floreix. D'aquesta manera al País Valencià se l'anomena MARCET, mentre que a Catalunya se la pot trobar com a CLAU DE NOSTRE SENYOR, CALABRUIXA DE QUARESMA i encara com ALLASSA BLAVA, fent referència a l'aspecte de les seves fulles que recorden les dels alls. En castellà també se li dóna el nom en referència a l'època de l'any en que floreix. Així per terres de Castella se l'anomena com NAZARENO, MATACANDILES, PENITENTES i també MORITO.

Aquesta planta és respectada pel bestiar, que difícilment se la menja, possiblement pels seus efectes purgants.

L'estructura de les seves flors amb una boca molt petita que no permet l'entrada d'abelles i altres polinitzadors similars, fa pensar que aquesta planta ha de ser fecundada per mosques petites, formigues i caràbits de petites dimensions.

Avui he començat una sèrie de dibuixos que vull fer sobre Campins. Començaré per fer uns quants apunts de Sant Guillem des de diferents punts de vista.

Ara fa cinc hores s'ha inaugurat l'exposició que en Joaquim Conca ofereix a l'Institut Botànic de Barcelona sota el títol de L'OBSERVACIÓ I EL TRAÇ.

Es tracta de 56 dibuixos a llapis de grafit que mostren l'aspecte de 56 espècies de narcissos que en Joaquim va dibuixar directament d'exemplars existents al Jardí Botànic de Barcelona.

De l'exposició se n'ha editat un catàlec amb textes de Teresa Garnatje, Àngel Romo, Alfonso Susanna i Patricio Vélez, on no només s'hi inclouen tots els dibuixos de narcissos exposats amb la descripció botànica de cadascún, sinó que en les últimes vint-i-cinc pàgines s'hi inclouen altres dibuixos de vegetals acompanyats d'un text que n'explica la seva confecció.

  (Segueix)

Aquestes dues plantes van ser motiu de les investigacions de Darwin per poder elaborar la teoria de l'evolució que va revolucionar no només el món de la Ciència , sinó també la humanitat en general.

Ell va ser qui se'n va adonar que els borinots eren els insectes encarregats de fecundar aquesta planta, mentre que algunes orquídies només podien ser fecundades per papallones algunes de les quals s'havien especialitzat en fecundar només un tipus d'orquídies.